Parlem amb un dels cinc duos guanyadors de Lied the Future 2026

Format entre Berlín, Oxford i institucions de prestigi europees, el duo comparteix una sensibilitat especial pel diàleg entre música i paraula. La seva participació en Lied the Future no només els ofereix una formació d’excel·lència amb mentors de primer nivell, sinó també l’oportunitat de consolidar-se dins del circuit internacional del lied, projectant una nova generació d’intèrprets compromesos amb aquest gènere.

– Què us va portar a estudiar lied, i què us sembla més emocionant d’aquest gènere musical?

Bruno Meichsner: Quan tenia 10 anys, a casa fèiem molta música i un dia el meu germà gran tenia el volum 1 dels Lieder de Schubert i el volia tocar al piano. Jo cantava en un cor de nens i ell em volia ensenyar aquella música. La sensibilitat de jugar amb paraules boniques i combinar música i text sobre el fet de ser humans —els nostres problemes, desitjos i sentiments— és una feina molt plena per a mi. També les converses i l’intercanvi d’idees i interpretacions durant els assajos m’aporten molt.

George Needham: Per a mi els cantants! Al principi dels meus estudis vaig fer molt bons amics que eren cantants i volia fer música amb ells. Després em vaig enamorar de la poesia. La interacció de significats entre la poesia i la música em sembla infinitament emocionant, i treballar amb text m’ha ensenyat molt sobre el ritme, l’articulació, les limitacions de la notació musical, les limitacions del llenguatge i els misteris que hi ha més enllà d’aquests límits.

– Quan vau decidir que la interpretació vocal (o el piano) seria el vostre camí professional?

BN: Encara tenia alguns dubtes quan vaig començar els meus estudis a Berlín. Però vaig tenir el millor professor que podia desitjar. Em va animar a creure en mi mateix com a cantant i com a persona quan jo no ho feia. I durant el grau vaig trobar la idea que un cantant és un narrador d’històries. D’alguna manera em sento molt identificat amb aquesta definició.

GN: Jo cap als deu anys sabia que volia ser pianista, però no tenia ni la més mínima idea del que això implicava en realitat. Quan, d’adolescent, vaig expressar aquest desig a un professor, ell, sabent què comporta aquesta carrera, em va prendre prou seriosament com per fer-me treballar de manera implacable.

– Què us va inspirar a presentar-vos a Lied the Future?

BN: Vull adquirir molt coneixement i experiència en el lied. Per a mi és extremadament interessant i útil escoltar i aprendre dels altres. Aquest programa serà un espai intens i inspirador per viure experiències.

GN: A mi m’encanta treballar amb en Bruno. Tots dos estàvem buscant projectes. Lied the Future feia temps que estava al meu radar. El nivell musical que he vist sorgir de edicions anteriors és impressionant, i els mentors són alguns dels principals referents mundials del lied.

– Com us vau sentir quan vau saber que éreu un dels nous becats de Lied the Future?

BN: Estava esperant a la sala d’espera del metge quan va arribar la confirmació. Era l’únic a la sala amb un gran somriure a la cara.

GN: Jo vaig fer un petit ball a la cuina.

– Què significa per a vosaltres formar part d’aquest programa impulsat per la Fundació Ferrer de Música?

BN: Significa molt per a mi perquè la qualitat i el nivell són molt alts, i és un somni per a qualsevol cantant i pianista entrar en un programa així. No només per a nosaltres com a músics, per adquirir més coneixement i experiència, sinó també perquè és extremadament important tenir programes i suport per a la música i l’art, que mantenen la nostra societat unida. En un món cada cop més dividit i caòtic, és important contrarestar aquesta amenaça amb música que posi sempre les persones i la societat en primer lloc.

GN: L’abast del treball de la Fundació Ferrer de Música és un recordatori realment inspirador del poder transformador de la música en la nostra societat. Sovint, els músics tenim la tendència a tancar-nos a les nostres sales d’estudi o als auditoris i a fer veure que el món de l’art està separat del món imperfecte, desordenat i polític. Formar part d’aquest programa significa aprofitar el potencial transformador de la música en el món.

– Què espereu aprendre dels professors i mentors en aquesta edició?

BN: Espero aprendre no només habilitats tècniques dels professors del programa sinó sobretot les seves experiències personals amb les obres musicals. Trobo especialment fascinants les seves històries i anècdotes de les seves carreres, perquè mostren fins a quin punt han aprofundit en determinades obres. Sovint també s’aprèn informació interessant sobre els compositors o detalls sorprenents sobre peces que potser mai no havies sentit. Aquesta combinació de coneixement especialitzat i experiències personals és el que fa l’aprenentatge especialment valuós per a mi.

GN: Cada compositor parla un llenguatge únic. La capacitat camaleònica de crear mons sonors completament diferents i canviar entre ells al llarg d’una mateixa vetllada és una qualitat que admiro en molts dels meus artistes preferits, i que espero desenvolupar sota la guia dels mentors d’aquest any.

– Quin aspecte del vostre desenvolupament artístic voldríeu reforçar més aquest any?

BN: Un esforç constant per aprofundir en la confiança en la meva veu i en mi mateix com a artista.

GN: La intel·ligència artificial s’està integrant cada cop més en les nostres vides. En aquest context, em sento cada cop més impulsat a preguntar-me: quins són els elements únicament humans de la interpretació en directe, i com puc aprofundir-hi més? És correcte exigir excel·lència tècnica, rigor estilístic i autenticitat emocional. Però en el moment de la creació musical, desitjo espontaneïtat, risc, perill i vulnerabilitat. Aquests són els espais que vull explorar.

– Què significa per a vosaltres tenir l’oportunitat d’actuar en festivals i escenaris de referència?

BN: És com un somni fet realitat. Durant els meus estudis, el que més gaudia era cantar lied, i compartir-lo amb el públic en escenaris com aquests és una gran alegria.

GN: El més important per a mi és l’oportunitat de compartir la música que estimo amb més gent. Oferir el lied als altres és també un regal per a mi, i n’estic molt agraït a Lied the Future.

– Com us imagineu la vostra carrera d’aquí a cinc anys?

BN: D’aquí a cinc anys vull fer recitals de lied, amb moltes Schubertiades incloses. Fins aleshores, m’agradaria haver publicat el meu primer disc.

GN: El que sé segur és que continuaré sent desafiat i inspirat per la música que estimo. Això ja és suficient per a una vida plena. Mentre continuï compartint la música que estimo amb col·laboradors que admiro i amb públic que la vulgui escoltar, em continuaré considerant la persona més afortunada del món.

– Creieu que iniciatives com aquesta són clau per al futur del lied? Per què?

BN: Absolutament. Iniciatives com aquesta donen al lied l’atenció que es mereix i que nosaltres, com a persones, necessitem. Reflecteix qui som, què ens defineix i què anhelem, ajudant-nos a ser conscients dels nostres sentiments i de la joia de viure. Sense iniciatives així, el món seria un lloc més trist.

GN: Totalment d’acord. En un context de retallades i incertesa sobre el futur de les arts, és imprescindible ser ferms en la defensa del lied. Sense aquestes iniciatives, els joves artistes tindrien moltes dificultats per trobar una plataforma i fer del lied part de la seva carrera. Si els joves artistes no poden incorporar el lied a les seves trajectòries, el seu futur està en risc. Un món amb lied és un món més compassiu, empàtic i amorós. És el món en què vull viure.