Liceu Jazz obre les portes al diàleg musical entre Andrea Motis, Yamandu Costa i els estudiants del Conservatori Liceu

La trobada ha estat possible gràcies a Liceu Jazz, el programa impulsat per la Fundació Ferrer de Música, la Fundació Conservatori Liceu i el Festival de Jazz de Barcelona, que ofereix classes magistrals, assajos oberts i concerts per acostar els artistes d’aquesta gran cita del jazz als estudiants del conservatori. Més enllà de compartir coneixements, Motis i Costa han reivindicat la música com un llenguatge viu, que s’aprèn tant amb l’oïda com amb la teoria, i que exigeix curiositat, concentració i confiança en l’altre. Entre la sensibilitat de la trompetista i cantant catalana i l’exuberància del guitarrista brasiler, també s’entreveu la promesa d’una col·laboració que tot just comença i que, com ells mateixos intueixen, està destinada a travessar fronteres i estils.

– Avui heu compartit un assaig amb els alumnes del Conservatori Liceu. Què creieu que s’han endut d’aquesta experiència?

Andrea Motis: Crec que ha estat com un assaig entre bastidors i com l’assaig que vam fer anteriorment a casa meva, de manera que han vist la realitat d’un assaig, una cosa molt real i casolana. Hem intentat que també tingui el component de concert, amb cançons que ens agraden a tots dos. Les preguntes que han fet els estudiants han estat molt interessants. També s’ha parlat de com connectar en la música, de coses que realment són importants. També de la improvisació com a composició espontània i de coses que són molt interessants i que Yamandu ja m’havia comentat anteriorment. M’alegro molt que hagin sorgit per poder compartir-les amb la resta d’estudiants.

Yamandu Costa: És una oportunitat molt important perquè t’obliga a fer-ho tan bé com sigui possible. Si assages a casa, estàs més relaxat i de vegades no et concentres tant, però quan tens l’atenció de l’altre cal fer-ho tan bé com sigui possible. D’alguna manera també m’ha tranquil·litzat una mica, perquè sento que gaudirem i que mostrarem alguna cosa genuïna, una cosa veritable i original. Estic molt content amb aquesta oportunitat de fer música amb l’Andrea. Crec que estem començant una cosa que deixarà boniques empremtes per aquí.

– El programa Liceu Jazz de la Fundació Ferrer de Música i la Fundació Conservatori Liceu ofereix classes magistrals, concerts i trobades amb grans figures del jazz, en col·laboració amb el Festival de Jazz de Barcelona, per acostar aquests referents als estudiants del conservatori. Per què creieu que és important que els joves músics tinguin oportunitats de compartir experiències amb artistes com vosaltres?

YC: Crec que és important per desmitificar i reduir una mica aquesta distància i aquesta formalitat. D’aquesta manera s’aconsegueix mostrar que la música es fa a l’instant. La primera vegada sempre cal estar concentrat, cal procurar que apareguin les connexions, que la música et somrigui, de manera que és una oportunitat molt important per a ells i per a nosaltres també, per posar-nos a prova i fer-ho tan bé com sigui possible.

AM: Jo no sé si aconseguim desmitificar, però en tot cas és molt bonic, tenint en compte que tocarem en un espai com el Palau de la Música, que és molt gran i és més llunyà. Poder tocar aquí, a la Live Room del Conservatori Liceu, tan de prop i en acústic, és molt bonic i molt especial.

– El jazz dona molta importància a la improvisació i al diàleg entre músics. Com s’aconsegueix ensenyar això?

YC: En el jazz americà van desenvolupar tota una didàctica, una manera d’explicar i estandarditzar la improvisació, però d’aquesta manera els estudiants també poden veure que estem fent música en el moment. Crec que és interessant en un moment com l’actual, amb la IA i les tecnologies, mostrar que aquesta manera de fer música ja és una revolució per als teus propis sentits. Són reptes enormes: mentals, de concentració, de domini de l’instrument, d’aconseguir una bona connexió per poder arribar a la gent amb una música veritable i amb sentit. Que no sigui una cosa només per a tu, sinó per compartir-la. És important que vegin que encara existeix aquesta manera de fer música. Per a mi, la música sempre ha estat un llenguatge del futur, una porta que et fa descobrir coses molt diferents.

AM: M’agrada pensar que tant en Yamandu com jo som exemples de persones que han entrenat més l’oïda que no pas la teoria. En Yamandu, amb el nivell increïble que té, també comparteix això amb molts músics. De vegades, en un conservatori estàs molt centrat en la teoria i et trobes en un moment vital i musical en què la tens molt present en el dia a dia. En canvi, també és interessant saber com connectar amb altres músics perquè, al capdavall, en el llenguatge del jazz, el més important és l’oïda. La música, al final, és un llenguatge més pràctic que teòric. La teoria només hauria d’ajudar i ni tan sols és necessària. Confies en l’oïda i la memòria. Apostes per recordar, o per no recordar!, però sobretot per viure-ho. En Yamandu n’és un gran exemple i jo mateixa també vaig estudiar d’aquesta manera amb en Joan Chamorro.

– Després d’aquest assaig general, actueu per primera vegada junts al Palau de la Música Catalana. Com neix aquesta col·laboració?

AM: A mi em feia molta il·lusió. M’ho va proposar Joan Anton Cararach, director del Festival de Jazz, i va ser com si em llegís el pensament. Era una cosa que em feia molta il·lusió perquè en Yamandu és un gran mestre. És un somni que m’acompanyi. És un geni. És com una orquestra en una sola persona. Té aquest component virtuós, però també sensible i eclèctic, i tants atributs positius en la música que de seguida vaig tenir moltes ganes de tocar amb ell. L’any passat no va ser possible i ho vam anar ajornant fins demà, que finalment es podrà fer realitat.

YC: Crec que és el principi d’alguna cosa perquè tenim molt en comú. Se m’ha començat a encendre la llum de coses que podem fer junts, més enllà de fronteres i d’estils. Busquem moltes coses en comú, que són la música bonica, les cultures populars de diferents indrets, que podem interpretar d’una manera original, amb autenticitat i de tot cor.