Coneixem Marta Esteban i Adrià Crespo, un dels cinc duos del programa Lied the Future 2026 que actuaran aquest agost a la Schubertíada

El pròxim 20 d’agost, a les 17.30 h, Marta Esteban i Adrià Crespo actuaran a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, en el marc de la Schubertíada, un dels festivals de referència internacional de lied i música de cambra. El concert els reunirà amb el duo format per la mezzosoprano Katharina Bierweiler i el pianista Jyri Mishukov, en una proposta que permetrà escoltar dos dels cinc duos guanyadors de Lied the Future 2026 en un escenari emblemàtic de l’Empordà.

– Què us va portar a estudiar el lied i què és el que el que més us apassiona d’aquest gènere musical?

Adrià Crespo: Per un pianista realment és un món molt nou això de fer un conjunt amb un cantant, almenys per la nostra formació. Perquè estem molt focalitzats en el nostre repertori de pianista solista. Jo no va ser fins al segon curs de l’ESMUC que vaig entrar en contacte amb el que és la formació, el conjunt de veu i piano, que s’anomena lied. Un cop el vaig poder descobrir, vaig veure tot el que em podia aportar a nivell expressiu i de poder treballar amb un instrument tan diferent com és la veu.

– Marta, quan vas decidir en el teu cas que la interpretació vocal seria el teu camí professional?

Marta Esteban: Jo vaig començar a estudiar cant bastant tard. De joveneta, no ho tenia clar. De fet, he estudiat una altra carrera completament diferent, he estudiat disseny industrial. Però sí que he estudiat música des de ben petita, vaig començar estudiant piano. I més o menys he anat estudiant en el món dels cors. Sempre he tingut la música present però mai amb la idea de dedicar-m’hi. Just a l’acabar la carrera, tenia clar que volia seguir estudiant fos el que fos. Volia fer arquitectura o enginyeria. Tenia moltes idees. En apuntar-me a un cor amb l’Anaïs Oliveras, una professora i cantant fantàstica, ella em va dir “ostres i per què no t’hi dediques?”. I vaig dir “per què no?”. Va sorgir una mica de casualitat. Sí que és veritat que per a mi la música sempre ha estat molt present. Va ser una decisió d’última hora, però ara sí que estic 100% dedicada a això.

– I què ha passat amb el disseny industrial?

ME: El disseny industrial l’he mantingut molts anys, molts anys. He treballat fent mobiliari urbà molt de temps. Però fins aquí. És molt difícil combinar les dues coses. Sí que he treballat també, i segueixo treballant, com a autònoma fent disseny gràfic, però sempre que em doni una flexibilitat per poder cantar.

– Com es va formar aquest duo?

AC: El més especial és que nosaltres vam començar la nostra formació musical junts, cursant el grau professional al Conservatori de Terrassa, que és d’on som. Vam començar sent companys i de manera extraoficial o informal, hem participat en molts projectes junts. També hem passat moltes vacances junts. Hem anat generant aquesta química al votant del fet musical. No va ser fins que vam tenir la possibilitat de participar en el curs internacional que fa el professor Wolfram Rieger a l’ESMUC que realment vam considerar consolidar-nos com a duo de lied i provar aquesta primera formació junts. D’aquí ens ha sorgit aquesta altra possibilitat, que bàsicament el que fa és ampliar les fronteres de la nostra amistat i també de la nostra carrera junts com a músics.

ME: I una altra cosa interessant és que, en molts casos, quan et dediques a la música, fas molts amics. Fer música és un treball molt social. Lo interessant d’aquest duet és que nosaltres teníem ganes de treballar junts. No és una amistat que ha sorgit de treballar, sinó que treballem perquè ja érem amics, que no és tan habitual. De fet, el curs que comentava l’Adrià el podríem haver fet amb qualsevol altre músic amb qui hàgim treballat, perquè hem treballat amb molta altra gent, però teníem clar que volíem fer-ho junts, per fer música amb amics. I això penso que està molt bé.

– Segur que aquesta complicitat també es transmet al públic…

ME: Va ser el que ens van dir recentment en un concert, que es notava que estàvem completament compaginats.

– Què us va portar a apuntar-vos al programa Lied the Future?

ME: La nostra idea és professionalitzar aquest duet. Creiem que podem explorar moltes possibilitats junts. Sobretot crec que expressivament ens entenem molt bé. La veritat és que no hem tingut una altra oportunitat de portar-ho al món professional i és la nostra primera opció. Entrant al curs que comentava l’Adrià de seguida vam dir que ho havíem d’intentar. A més, treballar a la Schubertíada, per a nosaltres és un somni, en molts aspectes. L’Adrià deia que el lied no és tan habitual en el món del piano, però pels cantants és part de la nostra formació. Aleshores per a nosaltres era una opció necessària.

AC: D’alguna forma, ha estat la primera oportunitat que ens hem trobat després de voler-nos professionalitzar. Quan ho vam veure, vam pensar “ostres, pot ser una molt bona oportunitat per iniciar aquest camí”. I per això ens vam presentar.

– Què vau sentir quan us van dir que havíeu estat seleccionats pel programa?

AC: No ens ho crèiem. A més, recordo que jo estava treballant en aquell moment i justament recordo veure una trucada de la Marta i vaig pensar “Per què m’està trucant?”. Per dates, podia quadrar que fos la resolució de Lied the Future. I finalment sí, era per donar-me la gran, gran, gran notícia.

ME: Nosaltres estàvem molt contents del que havíem presentat. Però és el que comentaven a la roda de premsa de presentació de la Schubertíada, que va haver moltíssima participació i hi havia gent que ho va fer molt bé. Aquest mercat és realment competitiu. I pensem que és una oportunitat increïble. Estem molt contents.

– Què espereu aprendre dels mestres i mentors d’aquesta edició?

AC: Jo encara estic descobrint moltes coses d’aquest món i d’aquest gènere musical. Realment aprenc moltes coses de la Marta i del treball conjunt. I aquests professionals, aquests professors i artistes, que porten anys consagrats a aquesta tasca, ens poden aportar tota la seva motxilla del que debò cal o del que debò necessita un músic que es dedica a aquest sector. Per a mi hi ha una cosa clara i és que un pianista que es dedica a fer lied necessita treballar unes competències que no les assoleix en altres àmbits. Amb aquests professors em trobaré davant meu què es el que necessito aprendre jo per realment tenir èxit en aquest gènere.

ME: A més, en el cas dels dos, la nostra etapa educativa ha acabat o està mig acabant. Tampoc fa tant que hem acabat el Grau Superior. Durant la carrera toques una mica de tot però és molt difícil especialitzar-te. És difícil trobar entorns que donin l’oportunitat d’especialitzar-te. I això és molt interessant. Poder treballar amb professionals que fa molts anys que estan especialitzats, concretament en el lied, no és una situació que es doni tan habitualment. Aquest programa, per tant, pot ser molt enriquidor.

– Què suposa per vosaltres poder participar en festivals de referència com la Schubertíada?

AC: Clar, és que som fans d’aquest festival. Per a mi, la Schubertíada és aquella fita, és aquell espai on van les persones que admirem. Ser capaços de poder-nos formar dins d’aquest marc i compartir escenari amb totes aquestes persones sembla que no pugui ser. És increïble.

ME: I apart de la Schubertíada, tenir l’oportunitat de poder presentar a altres festivals tot allò que haurem treballat amb aquests especialistes, poder arribar a altres persones, és un aprenentatge molt interessant. Aquest és un altre punt molt positiu de Lied the Future, que realment aposta perquè aquest duet no acabi a la Schubertíada sinó que pugui seguir treballant i pugui seguir formant-se i professionalitzar-se.

– Com veieu la vostra carrera d’aquí cinc anys?

ME: En el meu cas, m’agradaria poder treballar en molts àmbits diferents. Seria un somni poder fer lied, poder fer concerts d’oratori, òpera… Poder tocar una mica de tot. Si d’aquí a cinc anys ho puc fer, estaré molt agraïda, perquè musicalment cada entorn et pot aportar coses molt diferents. Això per a mi seria fantàstic. I en l’entorn del lied, doncs seguir treballant. El que ara fem a la Schubertíada, tant de bo pugui ser l’any que ve i el següent i l’altre. Sí, seguir treballant.

AC: Per a mi, aquesta diversificació també seria molt profitosa. Jo porto molts anys treballant sobre el repertori de piano sol i crec que m’ha donat moltes eines però em manca aquesta mirada més transversal, més interdisciplinària, que em podria donar treballar amb formacions instrumentals, fer cambra, trios, quartets… Ampliar aquest repertori al lied… Jo d’aquí a cinc anys m’imagino podent estar al servei de la música per a tot allò on jo pugui aportar quelcom i que aquell projecte a mi m’aporti quelcom també.

– Marta, en el teu cas concret, has estat guanyadora de les Beques Ferrer-Salat i enguany del programa Lied the Future, impulsat per l’Associació Franz Schubert amb el suport de la Fundació Ferrer de Música. Què ha suposat per a tu aquest recolzament a la teva formació?

ME: Per a mi haver rebut les Beques Ferrer-Salat durant tota la carrera, la meva formació, ha suposat una oportunitat sobretot econòmica, perquè jo ja tenia una vida independitzada i poder comptar amb aquest recolzament va ser fantàstic. Estudiar música implica moltes hores que, com a persones que hem de viure en aquesta societat, es resten del treball. Per fer els teus primers passos en el món de la música, que no és fàcil, va ser increïble. Jo em sento molt agraïda.