Al voltant d’un 20% de l’alumnat a Catalunya presenta disfuncions del neurodesenvolupament, com ara trastorns de l’espectre autista, TDAH, dislèxies, discalcúlies, disgrafies o trastorns de la comunicació, sovint associats a alteracions de conducta.

Aquesta proporció és similar a la d’altres països del nostre entorn, però la diferència rau en el diagnòstic i el tractament: a Catalunya, només una part minoritària d’aquests infants rep una detecció i una atenció adequades.

Aquests trastorns constitueixen una de les principals causes del baix rendiment, el fracàs i l’abandonament escolar, que a Catalunya se situa al voltant del 20%, molt per sobre de països com els nòrdics, on no supera el 7%.

La manca de diagnòstic precoç fa que aquestes dificultats s’identifiquin tard, amb conseqüències com baix rendiment acadèmic, problemes emocionals i de conducta (ansietat, depressió) i un impacte negatiu que sovint s’estén més enllà de l’etapa educativa.

Segons el Dr. Miquel Casas, catedràtic honorari de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, la detecció i la intervenció en edats primerenques són clau per revertir aquestes trajectòries. En aquest context, iniciatives de detecció precoç, diagnòstic i tractament dins l’àmbit escolar permeten reduir el fracàs escolar, millorar el benestar emocional de l’alumnat i acompanyar famílies i docents en l’abordatge d’aquestes dificultats.