Metalepsis ha estat guardonada amb el XLII Premi Reina Sofia de Composició Musical. Què significa per a tu aquest reconeixement?

És una gran alegria, sobretot perquè reconeix una feina de molt de temps, gairebé sempre silenciosa i solitària. La composició exigeix paciència, esforç i dedicació constant, moltes vegades sense saber si allò que un està construint trobarà alguna ressonància fora de l’estudi. Per això aquest guardó el sento també com un reconeixement a aquest camí de fons, i com un impuls per continuar explorant.

Com descriuries Metalepsis a algú que no estigui familiaritzat amb la música contemporània? Quines sensacions o idees esperes que transmeti a qui l’escolti?

Concibo cada nova obra com una aventura, i aspiro que aquesta experiència també ressoni en l’oient. A Metalepsis, la dramatúrgia s’articula a través de contrastos, interrupcions i silencis que donen pas a paisatges sonors imprevistos, on cada element conversa amb el següent, creant un flux continu de descobriments. Espero que qui l’escolti s’hi acosti amb curiositat, que es deixi sorprendre per allò inesperat i que, en el camí de l’experiència auditiva, hi pugui trobar també moments de calma i, tant de bo, de bellesa.

Podries compartir el procés creatiu que hi ha darrere de Metalepsis? Hi ha idees estètiques o narratives que en guiïn l’arquitectura sonora?

El punt de partida va ser el concepte retòric de metalepsi, entès com un entrellaçament de plans narratius. M’interessava explorar com portar aquesta figura al terreny musical: què passa quan diferents fils d’una trama es creuen, s’interrompen o s’infiltren els uns en els altres. El procés creatiu va consistir a donar forma a materials capaços d’entrellaçar-se de maneres inesperades, generant un teixit sonor que no avança en línia recta, sinó que es desplega a través de creuaments i desviaments. Tot això sense perdre una unitat dramatúrgica que manté cohesionada la peça en el seu recorregut.

Com a compositor i director la trajectòria del qual ha passat per diverses orquestres i institucions internacionals, com veus el paper del compositor emergent avui?

Qui comença avui com a creador s’enfronta a un context difícil: és complicat trobar espais per mostrar la seva feina i perquè aquesta tingui continuïtat. El recorregut d’un autor o autora en els seus primers passos sol estar marcat per la incertesa, però justament aquí també rau la seva oportunitat. Crec que el seu paper consisteix a ser valent, explorar la pròpia veu i comprometre’s amb allò que vol comunicar, fins i tot quan no hi ha respostes immediates. La constància i l’honestedat en aquest procés són fonamentals: són elles les que permeten que la música tingui sentit i pugui, amb el temps, trobar intèrprets i públics que la rebin de manera genuïna.

Per què és important que existeixi un premi com el Reina Sofia de Composició Musical?

Perquè la música contemporània sol tenir poca visibilitat, i aquest tipus de distincions, a més de la seva important dotació econòmica, ajuden a situar-la en un lloc central. També posen en relleu l’obra mateixa, en permetre que s’interpreti en diferents auditoris i oferir l’oportunitat que arribi a més oients. Així mateix, constitueixen un suport essencial per a la creació actual, que requereix suport institucional per continuar desenvolupant-se al nostre país.

La música no és només art, sinó també una eina poderosa per crear consciència social i promoure valors com la justícia i la sostenibilitat. Des de la teva experiència com a compositor, com veus el paper de la música per impulsar canvis positius en la societat i afrontar els grans reptes actuals?

La música no pot resoldre directament els problemes, però sí que ens pot ajudar a mirar-los d’una altra manera. Té la capacitat de reunir-nos, de despertar empatia i de recordar-nos que compartim un mateix espai i un mateix temps. En un món accelerat i fragmentat, pot obrir un respir: un lloc per a l’atenció, per al silenci i per a la imaginació de futurs diferents. És en aquest espai on resideix el seu poder transformador.